100

NEUROCIÈNCIA DEL LLENGUATGE

slide-hexa-01-01

MARC TEÒRIC

La base teòrica de la UETAC es basa en l’abordatge proposat per la Neurociència, i en particular per la Neurociència del llenguatge.

La Neurociència del llenguatge és una disciplina jove, que estudia la organització del llenguatge en els nostres cervells. Diem que és jove perquè en els darrers anys hi ha hagut uns canvis d’enfocament i una metodologia diferent a l’hora d’estudiar el llenguatge però, certament fa molts anys que els investigadors estan interessants en conèixer les bases neurològiques del llenguatge.

Actualment es treballa integrant d’una banda, les troballes de diferents disciplines que investiguen sobre el llenguatge i les seves bases neurològiques, fent ús de les modernes tècniques de neuromimatge que permeten visualitzar el funcionament cerebral mentre s’executa una tasca lingüística i de l’altra, agafant com a base models de processament lingüístic que poden guiar la cerca a nivell de funció cerebral.

Així doncs la Neurociència del llenguatge es nodrirà de disciplines tant diverses com la Psicolingüística, la Neurologia, la Neuropsicologia, la Lingüística o la Intel·ligència artificial per poder aconseguir el seu objectiu que no és altre que conèixer la organització del llenguatge en el cervell. I principalment les metodologies que s’utilitzen son els estudis amb tècniques de neuroimatge i els estudis amb pacients afàsics.

MODELS

Ens basem en models de processament del llenguatge que interpretin totes les activitats del llenguatge (comprensió, producció, llenguatge oral i llenguatge escrit) i en tots els seus nivells (fonològic, morfològic, sintàctic i pragmàtic)

ACTIVITATS DEL LLENGUATGE
null

COMPRENSIÓ

La comprensió oral és una activitat molt sofisticada que necessita la participació de múltiples processos cognitius. A més, intervenen altres factors derivats de les situacions comunicatives que encara poden complicar més la tasca.

Els mecanismes que ens permeten percebre i entendre la parla , en el seu inici, comparteixen processos d’anàlisi per als sons,  com les característiques físiques de freqüència, intensitat i timbre, però per la percepció de la parla calen  altres dominis específics com la categorització dels sons. Aquesta tasca no és gens senzilla ja que les característiques dels fonemes son arbitràries i específiques per a cada un dels idiomes. A més, la parla és contínua i no segmentada en unitats, els segments tampoc són sempre iguals i els parlants tampoc pronunciem tots igual. Així doncs la percepció auditiva és un primer procés que s’ha de completar amb un anàlisi auditiu per tal de “saber” quin so ha arribat al nostre cervell.

Posteriorment caldrà donar significat, com a paraula, en aquesta seqüència de sons identificats i per això caldrà recordar si ja l’havíem sentit anteriorment i com la reconeixem en algun “magatzem de memòria”. Finalment serem capaços de recordar tots els significats possibles i ajudats per al context, el moment de la conversa o la persona que la diu… podrem acabar comprenent.

A nivell neurològic la organització per a la comprensió oral és molt complexa, implica xarxes a nivell cortical i subcortical. En un primer nivell la informació auditiva seria processada en l’escorça auditiva primària i allà descodificada fonològicament per passar després a àrees frontals i a l’escorça temporal superior per a la seva comprensió lèxica i semàntica.

null

PRODUCCIÓ

Els processos que es posen en marxa per a la producció oral ho fan a la inversa que en la comprensió. Quan ens volem expressar de forma espontània primer cal donar forma significativa a allò que pensem dir, per tant cal trobar el contingut semàntic , després caldrà trobar en la memòria quina forma, paraula, s’ajusta més a aquest significat i finalment seleccionar, per poder articular, cada un dels fonemes o sons d’aquestes paraules.

Cada un d’aquests moments o nivells s’intenta explicar des de diferents models teòrics però tots estan d’acord que és un procés en el què es van elaborant diferents representacions fins arribar a l’emissió sonora d’allò que havia nascut com a un missatge només pensat.

A partir de investigacions, en base sobretot a identificar l’activitat cerebral en diferents tasques com dir  noms, grups de paraules, etc, el primer procés, és a dir, donar contingut semàntic a allò que volem dir, estaria dirigit sobretot per xarxes situades a regions del lòbul temporal esquerre. Quan aquest contingut el volem dipositar en una paraula concreta s’activen nivells de l’escorça temporal posterior que poden ser comuns a les de “magatzems de paraules” per a la comprensió. El pas següent que necessitaria trobar la codificació fonològica i triar cada un dels fonemes de la paraula, s’associa a l’activitat de l’escorça frontal inferior també coneguda com a àrea de Broca. I finalment la capacitat per poder activar els plans articulatoris i produir la paraula necessitarà xarxes de les circumvolucions precentral i postcentral de l’escorça motora i sensorial recolzades d’altres estructures com ara el cervellet.

null

LLENGUATGE ESCRIT

La lectura i l’escriptura són una adquisició recent en el desenvolupament de la humanitat. Com a espècie l’hem aconseguit fa menys de 5.000 anys en canvi, el llenguatge oral va ser possible fa uns 100.000 anys. Aquesta diferència fa que la lectura i l’escriptura no estiguin encara programats en el cervell i per tant necessitem d’un aprenentatge específic per adquirir-los i no ho fem de forma natural com l’oral.

Quan ja hem fet l’aprenentatge sembla que la lectura sigui una activitat automàtica però en realitat cal un bon nombre de processos cognitius fins arribar a entendre o pronunciar les paraules llegides.

El primer pas es donaria per identificar les lletres a partir dels signes gràfics. Després caldrà reconèixer aquestes lletres escrites com a fonemes, és a dir, fer la conversió grafema-fonema per poder identificar la seqüència de fonemes com una paraula, igual que quan l’escoltem. Aquest tipus de lectura és lenta i és com ensenyem els seus inicis als nens però no és la única manera de llegir paraules.

Quan ens convertim en lectors experts fem una lectura global de forma ràpida i sense esforç, talment com quan mirem un objecte. Això permet crear una representació ortogràfica de la paraula i identificar-la directament. Un cop reconeguda ja pot omplir-se de contingut i saber què vol dir talment com ho fem amb un objecte, una fotografia o una idea.

Tal com hem dit la lectura encara no està programada en el cervell i per tant ha de fer servir circuits que facin connexions amb  xarxes destinades a altres funcions. S’han d’establir nous circuits neuronals que facin possible la lectura. Actualment es defineix un extens sistema que inclou tres àrees cerebrals de l’hemisferi esquerre, una a nivell temporoparietal, una altre a nivell occipitotemporal i la darrera en la circumvolució frontal inferior. Aquests sistemes estarien connectats per circuits funcionals diferenciats i la utilització d’uns o altres dependria de factors com: el tipus de paraules, la destresa lectora, o el sistema ortogràfic emprat.

L’escriptura és una eina molt poderosa en la nostra cultura, facilita la comunicació en la distància i el temps, fa possible preservar i recopilar la informació i és vehiculant per als aprenentatges o per a l’expressió artística, política, cultural i espiritual. Però aprendre a produir escriptura o a expressar-nos amb l’escriptura no és gens senzill i calen processos cognitius difícils de desenvolupar.

Caldrà: planificar el missatge, la construcció d’estructures sintàctiques, la selecció de les paraules i finalment els processos motors per escriure-les.

Per a la planificació es requereix la cerca d’informació interna o externa, seleccionar els continguts adients i anàlisi crític per revisió d’allò que estem creant. En l’exteriorització del què volem escriure caldrà un procés de construcció de l’estructura gramatical: sintàctica i lèxica i finalment, s’hauran d’activar els programes motors per a la realització de l’escriptura independentment que sigui fet a mà a l’ordinador, a la pissarra, etc.

Les àrees implicades en l’escriptura són moltes de manera que sovint en la investigació s’observa que s’activen la majoria d’elles. Per a les primeres fases de planificació s’impliquen el lòbuls frontals i principalment zones prefrontals on es localitzen les funcions executives. Per poder fer el procés gramatical existeixen dues vies: lèxica i sublèxica que impliquen estructures subcorticals i zones corticals en àrees temporals, parietals i occipitals.

NIVELLS LINGÜÍSTICS
null

FONOLÒGIC

És el primer nivell lingüístic. La seva funció és combinar o integrar diferents fonemes per així aconseguir unitats amb significació (paraules) Hi ha diverses estructures cerebrals implicades que treballen coordinadament com són, el lòbul temporal responsable de la comprensió lingüística, el sistema límbic implicat en processos de memòria i motivació i les àrees frontals, en concret la de Broca, necessàries per els aspectes motors de la parla.

null

SINTÀCTIC

Es caracteritza per combinar i integrar la successió de diferents paraules en un ordre per aconseguir estructures lingüístiques més complexes com són les frases. Aquesta etapa del procés està determinada, a nivell cerebral, per les àrees prefrontals, responsables dels programes lingüístics.
null

PRAGMÀTIC

En aquest nivell trobem els aspectes extralingüístics contextuals, els aspectes prosòdics, la comunicació no verbal, etc. , és a dir, tot allò que completa i arrodoneix el llenguatge comunicatiu humà. És aquest darrer nivell on donem, al nostre llenguatge, contingut motivacional, contextual, gestual i dinàmic. Tot plegat implica una activitat cerebral més global actuant conjuntament estructures parietals i subcorticals que fan possible els moviments automatitzats que emprem en la comunicació gestual.  El sistema límbic que s’encarregarà de la part emotiu-afectiva dels mecanismes verbals. Tot plegat afegit a l’activitat complexa, necessària per a la comunicació.